Apunts sobre el Gravat…

gener 11, 2013  |  Escola d'Art
Apunts sobre el Gravat...

Definir l’Art d’una manera exacta i precisa és molt difícil, i qualsevol intent de resumir-ho en una breu frase, no aconseguiria donar-hi la seva veritable dimensió.

El que si que penso, tot i no ser res de nou, si no quelcom que he llegit i sentit milers de vegades; és que l’Art és un mitjà de comunicació. Un de molts mitjans que l’home ha utilitzat per transmetre. A través de l’Art, l’home comunica experiències, recerques personals; i també emocions, sensacions i sentiments: tot allò que forma part de la nostra realitat com a persones.

El gravat, inclòs dins aquest món anomenat Art, és una tècnica que difícilment aïlla l’artista de les altres disciplines. L’artista gravador aprèn l’ús adequat dels diferents procediments i tècniques… a més de les eines i materials. Alhora l’empra com a complement de la pintura, el dibuix, l’escultura i altres modalitats artístiques; amb la qual cosa sorgeix un intercanvi de forma natural d’idees i procediments que enriqueixen l’obra.

La tècnica del gravat, originàriament utilitzada com a mitjà de reproducció, s’ha convertit en un mètode contemporani de l’expressió grafico-plàstica. Tal com passa amb d’altres modalitats artístiques, evoluciona conceptualment al ritme que s’introdueixen nous materials. El resultat del procés de gravar, és a dir, l’estampa; passa a convertir-se en molts casos, en obra única i original.

Apunts sobre el gravat

Experiències

Tot projecte gràfic configura un treball de taller. Els processos gràfics qüestionen problemes de composició i concreció de la imatge, així com la riquesa del mitjà en què es desenvolupa. Tot plegat ens porta a seguir un mètode de reflexió i a buscar solucions dins l’ampli ventall de possibilitats que ens ofereix el gravat.

En les primeres obres hi ha un sistema de treball en sèrie. Moltes vegades les imatges resulten quasi iguals entre elles, amb aquest sistema, s’aconsegueix un perfeccionament progressiu de la tècnica. No es tracte d’un treball repetitiu sobre ell mateix, sinó d’anar experimentant amb imatges diferents i semblants alhora, fins a aconseguir un bon resultat. Fer proves i variacions, utilitzar diferents textures i en ocasions introduir collage contribueix a crear la composició. L’experimentació utilitzant tota classe d’elements naturals ens pot donar lloc a imatges amb un resultat imprevist.

Jean Dubuffet, gran artista de la pintura matèrica i l’art brut, ens diu que l’atzar juga un paper molt important dins les seves obres:

“(…) Es verdad que no dejan de ser pasmosos todos esos fenómenos tan diversos que aparecen sobre mi papel, el cual sigue estando posando sobre el mismo panel informe de tinta ¿Juego de azar? (…)”

No es coneix el resultat final, de vegades no es té el control absolut, s’escapa del domini. Hi ha els elements però no se sap com reaccionaran. És qüestió d’atzar que la resolució final sigui d’una manera o d’una altra. Introduir l’atzar ens porta a connectar amb l’esperit d’aventura i reciclatge, d’obertura a noves tècniques i materials i a participar de l’ús d’elements quotidians…

Com ens recorda Hans Richter, artista teòric del moviment Dadà, l’atzar podia inspirar sensacions pures i directes:

”(…) es porta l’art a la vida quotidiana i a les experiències quotidianes i les experiències extraordinàries, hom et sotmet a les mateixes lleis de l’imprevisible, al mateix joc de les forces vitals”.

Cada vegada aquest atzar intervé menys. En les últimes obres el resultat no és atzarós, sinó que és el reflex d’una realitat que se’ns escapava de la nostra percepció i que només es pot veure un cop és sobre el paper.

A mida que es va treballant, l’obra perd aquest aspecte d’espontaneïtat i té un caràcter més definitiu. Ja no trobem la incertesa o la sensació d’inacabat, sinó que es un treball més precís, analític i objectiu.

El gravat, sigui quina sigui la tècnica emprada, atrapa, i els resultats són apassionants.

 

Marta Rich
Professora de l’EMAC